tag:blogger.com,1999:blog-773532498794951146.post706940773582457698..comments2023-02-27T15:18:27.076+01:00Comments on Cómo superé la anorexia: Ochenta, ochenta y uno, (...), noventa. Cuando contar se convierte en una obsesiónAnonymoushttp://www.blogger.com/profile/13221054084392650404noreply@blogger.comBlogger3125tag:blogger.com,1999:blog-773532498794951146.post-61679305296654195952015-03-23T20:36:34.907+01:002015-03-23T20:36:34.907+01:00:)
:)<br />Anonymoushttps://www.blogger.com/profile/07376480027640648073noreply@blogger.comtag:blogger.com,1999:blog-773532498794951146.post-48583754422614852942015-03-23T11:50:20.374+01:002015-03-23T11:50:20.374+01:00Ricard, són vàries les coses que vaig fer per comp...Ricard, són vàries les coses que vaig fer per compensar... durant una época també vaig estar bastant enganxada a l'exercici físic... però no en tenia prou. No t'adones com la qüestió se t'ha escapat de les mans fins que no ho mires amb distància.<br />Gràcies per seguir-me!M.Àngelshttp://www.superaranorexia.comnoreply@blogger.comtag:blogger.com,1999:blog-773532498794951146.post-13361976530621161642015-03-18T21:16:58.111+01:002015-03-18T21:16:58.111+01:00M.Àngels...Mai he escotat o llegit a ningú que hag...M.Àngels...Mai he escotat o llegit a ningú que hagi patit d'anorèxia, que mencioni la alternativa de fer exercici físic per tal de cremar caloríes, enlloc de vomitar... T'has trovat tú en el mateix càs ?... petons guapa :)<br />Anonymoushttps://www.blogger.com/profile/07376480027640648073noreply@blogger.com